[:es]Problemas visuales genéricos[:ca]Problemes visuals genèrics[:]

[:es]

Problemas visuales de lejos

Cualquiera de las ametropías (Miopía, hipermetropía o astigmatismo) produce problemas de lejos si no se compensa con gafas, lentes de contacto o se realiza cirugía refractiva, pero estos problemas visuales no menguan por igual la visión de lejos.

La miopía consiste en el principal defecto refractivo que afecta de manera significativa a cualquier distancia lejana pero también es lo más agradecido de todos por poner una solución óptica sencilla como gafas o lentes de contacto. El problema físico que podemos encontrar consiste en la reducción de la medida de la imagen en mácula que limita las funciones visuales para llegar a límites de percepción en los umbrales por debajo de lo común. Aquí sin duda la mejor solución (combinada con las gafas) son las lentes de contacto cuanto antes mejor, dando una imagen más real y ganando campo visual, ampliando los límites de mejor visión y libertad de movimiento de los ojos que se ven delimitados por las monturas.

La hipermetropia también puede dar problemas de lejos pero ocurre en situaciones concretas asociado con un mayor defecto refractivo a más edad. Cuando el hipermétrope tiene problemas de lejos también encuentra más dificultades para el desplazamiento, en el caso, por ejemplo, de un conductor profesional u ocasional, las dificultades se incrementan por falta de campo visual reducido por las aberraciones que producen las lentes convexas que compensan esta ametropía.

Finalmente, da problemas de lejos también el astigmatismo pero en este caso abombando o deformando la imagen más en una dirección que en otras. Sin compensar este defecto visual nos da problemas de visión pero asociados produce dolores de cabeza o de ojos, difíciles de solucionar si no se compensa. Una vez compensadas las limitaciones de lejos, son más de distorsión de la imagen por un incorrecto tratamiento por exceso o defecto pero depende del tipo de lentes cambiará un poco el problema de lejos. Las combinaciones varían mucho por la combinación de lentes en los ejes principales y la orientación de estos.[:ca]

Problemes visuals de lluny

Qualsevol de les ametropies (Miopia, hipermetropia o astigmatisme) produeix problemes de lluny si no es compensa amb ulleres, lents de contacte o es realitza cirurgia refractiva, però aquests problemes visuals no minven per igual la visió de lluny.

La miopia consisteix en el principal defecte refractiu que afecta de manera significativa a qualsevol distància llunyana però també és el més agraït de tots per posar una solució òptica senzilla com ulleres o lents de contacte. El problema físic que podem trobar consisteix en la reducció de la mida de la imatge en màcula que limita les funcions visuals per arribar a límits de percepció en els llindars per sota del comú. Aquí sens dubte la millor solució (combinades amb les ulleres) són les lents de contacte com més aviat millor, donant una imatge més real i guanyant camp visual, ampliant els límits de millor visió i llibertat de moviment dels ulls que es veuen delimitats per les muntures.

La hipermetropia també pot donar problemes de lluny però ocorre en situacions concretes associat amb un major defecte refractiu ja més edat. Quan el hipermetrop té problemes de lluny també troba més dificultats per al desplaçament, així que pensant en un conductor professional o ocasional, les dificultats s’incrementen per falta de camp visual reduït per les aberracions que produeixen les lents convexes que compensen aquesta ametropia.

Finalment, dóna problemes de lluny també l’astigmatisme però en aquest cas abombando o deformant la imatge més en una direcció que en altres. Sense compensar aquest defecte visual ens dóna problemes de visió però associats produeix mals de cap o d’ulls, difícils de solucionar si no es compensa. Un cop compensat les limitacions de lluny són més de distorsió de la imatge per un incorrecte tractament per excés o defecte però depèn del tipus de lents canviarà una mica el problema de lluny. Les combinacions varien molt per la combinació de lents en els eixos principals i l’orientació d’aquests.